tragicòmic

Potser volíeu: tragicomic

Català

Oriental:	/tɾə.ʒiˈkɔ.mik/
Occidental:	nord-occidental /tɾa.ʒiˈkɔ.mik/, valencià /tɾa.d͡ʒiˈkɔ.mik/

tragicòmic m. ‎(femení tragicòmica, plural masculí tragicòmics, plural femení tragicòmiques)

Mig seriós mig còmic.
«Hi havia figuretes que bellugaven mans o peus i resultaven còmiques, o tragicòmiques.» (Josep Piera, Un bellíssim cadàver barroc, pàg. 27, 1985)

«Juanjo Sáez aborda la crisi interna i externa amb l'estil ja recognoscible que caracteritza la seva obra: una barreja tragicòmica tenyida sempre de tendresa, somriures i bon humor.» (Juanjo Sáez, Sinopsi de Crisi (d'ansietat), Random House Mondadori, Barcelona, 2013)
(teatre, literatura) Corresponent o pertanyent a la tragicomèdia.
«Tot i que, com ell mateix puntualitza, potser la resta d’anotacions que figuraven en la primera versió eren tragicòmiques i, per aquesta raó, decideix no incloure-les.» (Ramon X. Rosselló i Roser Soler, Retornar a l'escriptura teatral de Vicent Andrés Estellés, pàg. 319, 2013)