tragires

Potser volíeu: tragirés

Català

Verb

tragires

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de tragirar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb tragirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·gi·res (3)
• Anagrames: rastreig, registra, registrà, retgiràs, trigares