trentejau

Català

Verb

trentejau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de trentejar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb trentejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·te·jau (3)
• Anagrama: tutejaren