tresor

Català

Tresor (conjunt agrupat...)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾəˈzɔr/ⓘ, balear /tɾəˈzɔ/
Occidental:	/tɾeˈzɔɾ/

• Rimes: -ɔɾ
• Etimologia: Del català antic tesor, del llatí vulgar thēsauru, acusatiu de thēsaurus, del grec antic θησαυρός ‎(thēsaurós), segle XIV. Doblet del cultisme tesaurus.

Nom

tresor m. ‎(plural tresors)

1. Conjunt agrupat de diners o de coses de gran valor.

   Les creus estaven trencades, però eren perfectament identificables; les he vist darrerament ja restaurades dins l'armari on es conserva el tresor de la catedral.

2. Per extensió, qualsevol cosa o persona ben valorada.

   Ets l'home més gran del món! — Gaspar, ets un tresor!

3. Lloc, en especial un edifici, on es guarda el tresor de la primera accepció.
4. Obra, arxiu, etc., que recull mots i sovint també expressions sobre un tema, context o llengua concrets.

Sinònims

• (cosa valorada) joia
• [3] tresoreria

Traduccions

Conjunt agrupat de diners

• Alemany: Schatz ^(de) m.
• Anglès: treasure ^(en)
• Castellà: tesoro ^(es)
• Danès: skat ^(da) c.
• Eslovac: poklad ^(sk) m.
• Eslovè: zaklad ^(sl) m.
• Esperanto: trezoro ^(eo)
• Estonià: aare ^(et)
• Finès: aarre ^(fi)
• Francès: trésor ^(fr) m.
• Friülà: tesaur ^(fur) m.
• Gallec: tesouro ^(gl) m.
• Grec: θησαυρός ^(el) m. ‎(thissavrós)
• Grec antic: θησαυρός ^(grc) m. ‎(thēsaurós)
• Hebreu: אוֹצָר‎ ^(he) m.
• Ídix: אוצר‎ ^(yi) m.
• Irlandès: taisce ^(ga) f.
• Italià: tesoro ^(it) m.
• Japonès: 宝 ^(ja)
• Llatí: thesaurus ^(la) m.
• Neerlandès: schat ^(nl) f.
• Occità: tresaur ^(oc) m.
• Polonès: skarb ^(pl) m.
• Portuguès: tesouro ^(pt) m.
• Romanès: comoară ^(ro) f.
• Rus: сокро́вище ^(ru) n. ‎(sokróvisxe)
• Sànscrit: कोश ^(sa) m.
• Suec: skatt ^(sv) c.
• Tàtar: хәзинә ^(tt)
• Turc: hazine ^(tr)
• Txec: poklad ^(cs) m.
• Urdú: خزانہ‎ ^(ur) f.
• Volapük: div ^(vo)
• Xinès: 珍寶 ^(zh) ‎(珍宝, zhēnbǎo)

Miscel·lània

• Síl·labes: tre·sor (2)
• Anagrames: retors, rostre, terròs, terrós, torres, Torres, torrés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB