tricae

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtriː.kaj/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea terkʷ- («girar, torçar»)

Nom

trīcae f. ‎(genitiu trīcārum)

1. Coses supèrflues, trivials

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	-	trīcae
Vocatiu	-	trīcae
Acusatiu	-	trīcās
Genitiu	-	trīcārum
Datiu	-	trīcīs
Ablatiu	-	trīcīs

Derivats

• extrīcō
• intrīcō
• prōtrīcō
• trīcō
• trīcor