tripijoc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾi.piˈʒɔk/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /tɾi.piˈʒɔk/, valencià /tɾi.piˈd͡ʒɔk/

• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Possiblement una combinació de trepar ‎(«saltironar») i joc, segle XIX. Joan Amades ho explica com un joc de pilota triple, amb tres partides alhora o bé un jugador en tres partides simultànies.

Nom

tripijoc m. ‎(plural tripijocs)

1. Situació embolicada i sovint també compromesa.
2. Astúcia amb un objectiu il·lícit.

Traduccions

astúcia

• Castellà: trapicheo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·pi·joc (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB