troià

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /tɾuˈja/ⓘ
	balear /tɾoˈja/, /tɾuˈja/
Occidental:	/tɾoˈja/

• Rimes: -a
• Etimologia: De Troia. En el sentit informàtic, prové de l’anglès Trojan horse ‎(«cavall de Troia»), en referència al parany del cavall de Troia de l'antiguitat.

Adjectiu

troià m. ‎(femení troiana, plural masculí troians, plural femení troianes)

1. Relatiu o pertanyent a Troia.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Trojan ^(en)
• Castellà: troyano ^(es)
• Francès: troyen ^(fr)
• Italià: trojan ^(sv)

Nom

troià m. ‎(plural troians)

1. Natural de l'antiga ciutat de Troia.
2. (informàtica) Programa nociu amb aparença de programari legítim.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Trojan ^(en)
• Castellà: troyano ^(es)
• Francès: Troyen ^(fr)
• Italià: trojan ^(sv)

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·ià (2)
• Anagrames: ràtio, riota, tòria

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC