Potser volíeu: trossegés

Català

modifica

trosseges

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de trossejar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb trossejar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tros·se·ges (3)
  • Anagrama: segrestos