tutup

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /tuˈtup/
• Rimes: -up
• Etimologia: D'origen onomatopeic.

Nom

tutup m. ‎(plural tutups)

1. Renou que fa quelcom en caure.

   L'aguantava i tutup va caure.

Nom

tutup m. f. ‎(plural tutups)

1. (despectiu) Persona travada, de poca habilitat.

   Ja n'has trencat un altre, mira que ets tutup.

Miscel·lània

• Síl·labes: tu·tup (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB