ultraje

Potser volíeu: ultrajé

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ulˈtɾa.xe/, meridional /ulˈtɾa.he/

Americà: alt /ulˈt͡sa.x(e)/, baix /ulˈtɾa.he/, austral /ulˈtɾa.xe/

• Rimes: -axe
• Etimologia: Del català ultratge, o del francès antic oltrage.

Nom

ultraje m. ‎(plural ultrajes)

1. ultratge

Derivats

• ultrajar

Verb

ultraje

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb ultrajar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb ultrajar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb ultrajar

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·tra·je (3)
• Heterograma de 7 lletres (aejlrtu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ultraje