- Pronúncia(i): /usˈtɔ.ɾi/
- Rimes: -ɔɾi
- Etimologia: Del llatí ustus i el sufix -tori, del verb ūrō («cremar»), segle XIX.
ustori m. (femení ustòria, plural masculí ustoris, plural femení ustòries)
- (cultisme) Que té la capacitat de cremar, produir ustió.
- Síl·labes: us·to·ri (3)
- Heterograma de 6 lletres (iorstu)
- Anagrames: rostiu, sortiu