• Pronúncia: /ˈvɛkːst/
  • Etimologia: Del nòrdic antic vǫxtr, com també el danès vækst, el noruec bokmål i nynorsk vokster / vekst, l'islandès vöxtur i el feroès vøkstur. El mot escandinau, cognat de l'anglès waist, és un reflex del protogermànic *wahstuz, derivat nominal de *wahsijaną («créixer») amb el sufix *-þuz. En última instància, del protoindoeuropeu *h₂weg- («augmentar, engrandir»), d'on, entre d'altres, el grec clàssic αὔξω ‎(aúxō).

växt c. ‎(plural indefinit växter, plural definit växterna)

  1. (botànica) planta, vegetal
  2. (taxonomia) planta
  3. creixement
    att stanna i växtendeixar de créixer (literalment, «aturar-se en el creixement»)
  4. grandària
  5. (patologia) excrescència

Derivats

modifica

växt

  1. supí de växa
  2. participi passat de växa

Vegeu també

modifica