valeo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwa.lɛ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *wald- ‎(«ser fort»).

Verb

valeō ‎(1a present^?), valēs ‎(2a present), valēre ‎(infinitiu), valuī ‎(perfet), valitūrum ‎(supí)

1. ser fort

   Ex.:confectum annis Micipsam parum animo valuisse , (traducció:«Afectat pels anys, Micipsam no té l'ànim fort.»)

2. portar-se bé, amb correcció

   Ex.:Valeo, et valui rectius , (traducció:«Jo em porto bé i em portaré millor.»)

3. estar valorat

   Ex.: apud aliquem multum valere , (traducció:«Estar molt valorat per algú»)

4. tenir valor guaridor

   Ex.: cimices valent contra serpentium morsus , (traducció:«Els insectes són bons per les picades de serp.»)

Derivats

aequivaleō pervaleō polleō praevaleō supervaleō valē, valēte valedīcō valēns

valenter valentia valentulus valēscō valētūdō validus valor