vanau

Català

Verb

vanau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de vanar-se.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb vanar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·nau (2)
• Anagrama: nuava