• Pronúncia: /²'vɑːnsɪnːɪg/
  • Etimologia: Del prefix van- i el sufix -sinnig, documentat ja en suec antic en la forma vansinnogher, manlleu o calc del baix alemany mitjà wansinnich, cognat aquest del neerlandès waanzinnig i de l'alt alemany wahnsinnig.

Adjectiu

modifica

vansinnig ‎(comparatiu vansinnigare, superlatiu vansinnigast)

  1. foll, boig, dement

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica