ventós

Potser volíeu: ventos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bənˈtos/, balear /vənˈtos/
Occidental:	nord-occidental /benˈtos/
	valencià /venˈtos/, /benˈtos/

• Rimes: -os
• Etimologia: Del llatí ventōsus, segle XIV.

Adjectiu

ventós m. ‎(femení ventosa, plural masculí ventosos, plural femení ventoses)

1. Freqüentat pels vents.

   «De totes maneres el menjador pot ser una àrea en la qual haurem de passar una bona estona cada dia, per la qual cosa és interessant que no sigui un lloc ventós i que estigui arrecerat del sol.» (Jordi Miralles, Compartir amb la natura: com organitzar un campament ecològic, Fundació Ferrer i Guàrdia, 2000, pàgina 57)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: windig ^(de)
• Anglès: windy ^(en)
• Castellà: ventoso ^(es)
• Francès: venteux ^(fr)
• Italià: ventoso ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·tós (2)
• Heterograma de 6 lletres (enostv)
• Anagrama: sovent

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB