vernacle
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ, balear /vəɾˈna.kɫə/ Occidental: nord-occidental /berˈna.kɫe/ valencià /veɾˈna.kɫe/, /beɾˈna.kɫe/
- Rimes: -akle
- Homòfon: vernacla (oriental)
- Etimologia: Del llatí vernāculus, segle XIX, de verna («serf nascut a casa de l’amo»).
Adjectiu
modificavernacle m. (femení vernacla, plural invariable vernacles)
- Pertanyent al país on s'ha nascut.
- Les lleis dels anglosaxons estaven escrites en la seva llengua vernacla, però les dels francs en llatí.
Sinònims
modificaAntònims
modificaTraduccions
modificaTraduccions
- Anglès: vernacular (en)
- Castellà: vernáculo (es)
- Francès: vernaculaire (fr)
- Italià: vernacolo (it)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ver·na·cle (3)