viking

Potser volíeu: víking

Català

Oriental:	central /biˈkiŋ/, balear /viˈkiŋk/
Occidental:	nord-occidental /biˈkiŋ/
	valencià /viˈkiŋk/, /biˈkiŋ/

Rimes: -iŋk
Etimologia: Del noruec antic víkingr ‎(«pirateria»), format per vik ‎(«cala, fiord») i *ingr, literalment «pertanyent als fiords». El desplaçament de l’accent és per calc del castellà vikingo, segle XX.

viking m. ‎(plural vikings, femení vikinga)

Individu del grup ètnic procedent d'Escandinàvia que en els segles VIII-XI es va expandir per les costes europees.
«El vaixell, ocre pàl·lid, d'una bellesa i d'un arabesc de somni, duu a la proa un mascaró que vol representar el cap d'un viking, i aquest detall fantasista és l'única cosa de mal gust que es pot apreciar en una peça tan ben deixada.» (Josep M. de Sagarra, La ruta blava, 1964)

Poble d’Escandinàvia

viking m. ‎(femení vikinga, plural masculí vikings, plural femení vikingues)

Relatiu al poble viking.
«Poc abans de morir va demanar que li fos tornat el bust del rei Gustau Adolf i la nau vikinga, obsequi del tsar de Rússia.» (Lluís Solà i Dachs, L'atletisme, 1966)

Relatiu al poble