vilà

Potser volíeu: vila, Vila, Vilà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈɫa/, balear /viˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /biˈɫa/
	valencià /viˈɫa/, /biˈɫa/

• Rimes: -a
• Homòfon: vilar
• Etimologia: Del llatí *vīl(l)anus ‎(«pagès, grosser, innoble»), segle XIV.

Nom

vilà m. ‎(plural vilans, femení vilana)

1. Habitant d'una vila.

Traduccions

Traduccions

Adjectiu

vilà m. ‎(femení vilana, plural masculí vilans, plural femení vilanes)

1. Dit d'un habitant d'una vila.
2. Grosser.

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·là (2)
• Anagrama: avil

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB