villancet

Català

Oriental:	central /bi.ʎənˈsɛt/
	balear /vi.ʎənˈsət/, /vi.ʎənˈsɛt/
Occidental:	nord-occidental /bi.ʎanˈset/
	valencià /vi.ʎanˈset/, /bi.ʎanˈset/

Rimes: -ɛt
Etimologia: Del català antic vilancet ‎(«pastoral») per contaminació i calc semàntic del castellà villancico, de villano ‎(«vilà»), segle XVI.

villancet m. ‎(plural villancets)

Cançó breu d’origen popular de la poesia castellana del Renaixement i del Barroc.
«No 's pot duptar que las nostras danzas tolosanas y catalanas son mes antigas que 'ls villancets y altres semblants coblas retronxadas dels castellans.» (Manuel Milà i Fontanals, Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans, 1864)
Nadala, especialment castellana.
«Hi ha hagut cançons nadalenques davant el pessebre, catalanes i castellanes: amb acompanyament de pandereta i tot, uns villancets que ha cantat una cuinera aragonesa.» (Marià Manent, El vel de Maia, 1975)