Català
Modifica

Oriental: central /bu.kəˈtiw/, balear /vo.cəˈtiw/, /vu.kəˈtiw/
Occidental: nord-occidental /bo.kaˈtiw/, valencià /vo.kaˈtiw/, /bo.kaˈtiw/

Nom Modifica

vocatiu m. ‎(plural vocatius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua d'alguna d'aquestes tres maneres: exclamació, per invocar algú, per adreçar-se a la persona amb qui es parla.
    En el llatí 'discipule lege' (alumne, llegeix!) s’usa el vocatiu de 'discipulus' perquè indica a qui va adreçada l'ordre de llegir.
    En el llatí 'pulcra rosa' (oh, bella rosa!), el mot 'rosa' és vocatiu perquè és una exclamació.

Traduccions Modifica

Miscel·lània Modifica

  • Síl·labes: vo·ca·tiu (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aciotuv)

Vegeu també Modifica