Català

modifica
Oriental:  central /bu.kəˈtiw/
balear /vo.kəˈtiw/, /vu.kəˈtiw/
Occidental:  nord-occidental /bo.kaˈtiw/
valencià /vo.kaˈtiw/, /bo.kaˈtiw/

vocatiu m. ‎(plural vocatius)

  1. Forma, afegint el corresponent sufix al lexema, que adopta una paraula quan actua d'alguna d'aquestes tres maneres: exclamació, per invocar algú, per adreçar-se a la persona amb qui es parla.
    En el llatí 'discipule lege' (alumne, llegeix!) s’usa el vocatiu de 'discipulus' perquè indica a qui va adreçada l'ordre de llegir.
    En el llatí 'pulcra rosa' (oh, bella rosa!), el mot 'rosa' és vocatiu perquè és una exclamació.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: vo·ca·tiu (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aciotuv)

Vegeu també

modifica