vordon

Romaní

• Etimologia: D’origen irànic, relacionat amb l’osseta уӕрдон ‎(wærdon).

Nom

vordon m.

1. carro
2. cotxe

Derivats

• vordonàri ‎(«cotxer»)

Descendents

• Anglès: vardo
• Caló català: berdó ‎(bərdó)
• Caló espanyol: berdó
  • Caló brasiler: beron ‎(berón)
• Francès: verdine
• Hongarès: verda

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.
• Casanova Solanes, Eugeni. Els gitanos catalans de França, 2016, ISBN 978-84-9975-805-3.