carro

Potser volíeu: Carro, carró

Català

Rimes: -aro
Etimologia: Del llatí gal·loromànic carrus ‎(«vehicle de rodes»), segle XIV, del gàl·lic *carros, d’arrel cèltica relacionat amb el bretó karr, el gaèlic carr, el còrnic car i el gal·lès car.

carro m. ‎(plural carros)

Vehicle tirat per animals per transportar objectes o persones.
Part mòbil d'una màquina d'escriure que subjecta el paper destinada a situar-lo en el lloc on serà imprès el símbol teclejat.

Vehicle tirat per animals

Alemany: Wagen ^(de) m., Karren ^(de) m.
Anglès: cart ^(en)
Belarús: воз ^(be) m. ‎(voz)
Búlgar: ко́ла ^(bg) f. ‎(kola)
Castellà: carro ^(es) m.
Danès: kærre ^(da) c.
Eslovac: vozík ^(sk) m.
Eslovè: voz ^(sl) m., voziček ^(sl) m.
Esperanto: ĉaro ^(eo)
Estonià: vanker ^(et)
Finès: kärry ^(fi)
Francès: charrette ^(fr), chariot ^(fr) m.
Friülà: cjâr ^(fur)
Gallec: carro ^(gl) m.
Gal·lès: cert ^(cy) f., trol ^(cy) f.
Grec: κάρο ^(el) n. ‎(karo)
Hebreu: עֲגָלָה ^(he) f.
Hindi: ठेला ^(hi) m.
Hongarès: szekér ^(hu)
Ídix: וואָגן‎ ^(yi) m.
Indonesi: kereta ^(id)
Italià: carro ^(it), carretto ^(it) m., carrello ^(it) m.
Japonès: 荷車 ^(ja)
Letó: rati ^(lv) pl.
Llatí: plaustrum ^(la) n., iumentum ^(la) n.
Neerlandès: kar ^(nl) f.
Noruec: kjerre ^(no) m. f.
Persa: گاری‎ ^(fa)
Polonès: fura ^(pl) f., wóz ^(pl) m., wózek ^(pl) m.
Portuguès: carreta ^(pt) f.
Romanès: car ^(ro) n., căruță ^(ro) f.
Romaní: vordon ^(rom) m.
Rus: теле́га ^(ru) f. ‎(telega), воз ^(ru) m. ‎(voz), пово́зка ^(ru) f. ‎(povozka)
Sànscrit: अनस् ^(sa) n.
Serbocroat: коли́ца ^(sh), kolica ^(sh)
Suahili: mkokoteni ^(sw)
Suec: kärra ^(sv) c.
Tàtar: арба ^(tt)
Txec: vůz ^(cs) m., vozík ^(cs) m.
Urdú: گاڑی‎ ^(ur) f.
Uzbek: arava ^(uz)
Vènet: car ^(vec), caret ^(vec)
Vietnamita: xe bò ^(vi)
Xinès: 手推車 ^(zh) ‎(手推车, shǒutuīchē)

carro m. ‎(plural carros)

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre carro

carro m. ‎(plural carri)

carrō