wereld

Neerlandès

• Pronúncia: /ˈʋeːrəlt/^ⓘ
• Etimologia: Del neerlandès mitjà werelt, del neerlandès antic werolt / werilt (segle x) i també ja wereld el 1100. Ensems amb els cognats frisó wrâld, alt alemany Welt i anglès world, així com els reflexos escandinaus del nòrdic antic verǫld, del protogermànic *weraldiz, compost de *weraz («home», del protoindoeuropeu **wiHrós, com també el llatí vir) i *aldiz («temps, edat; vell», derivat de l'arrel protoindoeuropea *h₂életi «pujar, nodrir»).

Nom

wereld f., m. ‎(plural werelden, diminutiu wereldje)

1. món

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada wereld al Van Dale Gratis woordenboek..
• Per a la discussió etimològica del mot, consulteu l'entrada wereld a l'Etymologiebank.nl.