xamelo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʃəˈmɛ.ɫu/
	balear /ʃəˈmɛ.ɫo/, /ʃəˈmɛ.ɫu/
Occidental:	/t͡ʃaˈmɛ.ɫo/

• Rimes: -ɛlo
• Etimologia: Encreuament de xamellot ‎(«teixit groller») i de l’argot agitanat camelo ‎(«engany»).

Nom

xamelo m. ‎(plural xamelos)

1. Joc de dòmino en què el guanyador cobra per punts.

   «M'atipí amb tres magdalenes i un café doble amb llet entre mirades capcioses del veïnat de la barra, pares de família en l'hora del xamelo i la copa de Soberano.» (Ferran Torrent, Un negre amb un saxo, 1987)

Descendents

• Castellà: chamelo

Traduccions

Traduccions

• Castellà: chamelo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: xa·me·lo (3)
• Heterograma de 6 lletres (aelmox)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB