Potser volíeu: xibolet

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ʃiˈβɔ.ɫət/, occidental /t͡ʃiˈbɔ.ɫet/
  • Etimologia: De l’hebreu שיבולת ‎(šibbṓleṯ, «espiga»), usat en el Llibre dels Jutges (Jt 12:4-6), de la Bíblia, per identificar els efraïmites que pronunciaven la lletra xin com a alveolar /s/ en lloc de postalveolar /ʃ/.

xibòlet m. ‎(plural xibòlets)

  1. Mot emprat com a test de pronúncia per a distingir la procedència d’algú, basat en l'acumulació de sons aliens a altres idiomes o dialectes.
    «Ets d'Efraïm? Si contestava que no, li demanaven que digués «xibòlet», però ell deia «sibòlet», perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Aleshores l'agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà.» (Bíblia, Jutges 12,4-6)
    «El mot setze és de difícil pronunciació pels no catalans i ha estat generalment acceptat com el nostre zidgolep (Joan Amades, Números meravellosos, 1930)
    Beu vi bo de Valls, és un embarbussament tarragoní i xibòlet per a parlants betacistes. (Paremiologia catalana)

Variants

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: xi·bò·let (3)
  • Heterograma de 7 lletres (beilotx)

Vegeu també

modifica