Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ʃiˈβɔ.ɫət/, occidental /t͡ʃiˈβɔ.ɫet/
  • Etimologia: De l’hebreu שיבולת ‎(šibbṓleṯ, «espiga»), usat em el Llibre dels Jutges (Jt 12:4-6), de la Bíblia, per identificar els efraïmites que pronunciaven la lletra xin com a alveolar /s/ en lloc de postalveolar /ʃ/.

NomModifica

xibòlet m. ‎(plural xibòlets)

  1. Mot usat com a test de pronúncia per a distingir la procedència d’algú.
    * Ets d'Efraïm? Si contestava que no, li demanaven que digués «xibòlet», però ell deia «sibòlet», perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Aleshores l'agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. (Jt 12:4-6)
    * El mot setze és de difícil pronunciació pels no catalans i ha estat generalment acceptat com el nostre zidgolep (Joan Amades, Números meravellosos, 1930)
    * Beu vi bo de Valls (dita en tarragoní no betacista). Un parlant betacista intentant emular-ho acaba dient veu vi vo de Valls (Paremiologia catalana).

VariantsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: xi·bò·let (3)