zènit

Potser volíeu: zenit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈzɛ.nit/
• Rimes: -ɛnit

Nom

zènit m. ‎(plural zènits)

1. (no normatiu) Forma alternativa de zenit.

   «El zènit de la llengua dels valencians, és a dir, el periode clàssic de la Literatura, correspon, naturalment, al segle XVè.» (Manuel Sanchis Guarner, Gramàtica valenciana, 1950)

   «Si com a racionals i lliures som al zènit de l'univers, ¿serem menys racionals, menys justos, menys maternals que la naturalesa?» (Jordi Llimona, Per una mort més humana, 1991)

Miscel·lània

• Síl·labes: zè·nit (2)

Vegeu també

• Obres de referència: ésAdir