çija

Català antic

• Etimologia: De cija, de cigia, de cegia, d’origen preromà indoeuropeu desconegut.

Nom

çija f.

1. sitja (cavitat per a cereals)

   «Con lo granjer hac tanchada la çija e les besties qui portaven lo blat foren partides de la granja, lo granjer dix avemaries.» (Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, 1283)

   Quan el granger hagué tancat la sitja i les bèsties que portaven el blat hagueren partit, el granger digué avemaries.

2. avenc

Variants

• sija, cija, cigia, cegia

Vegeu també

• Obres de referència: DTCA