sitja
Català
modifica- Pronúncia(i): oriental /ˈsi.d͡ʒə/, occidental /ˈsi.d͡ʒa/
- Rimes: -idʒa
- Etimologia: Del català antic sija/çija/cija, de cigia, de cegia, amb el sentit inicial de «fossa, avenc o cavitat», d’origen preromà desconegut. Cognat de l’occità cièja, el sard cea, l’aragonès zía i el basc ziega, Coromines reconstrueix el protoromanç *cĕia. Possibles cognats indoeuropeus són el grec antic καιάδας (kaiádas, «pous, bòfies») o καιετός (kaietós, «fissura, clot»)[1] i el finès kaivo («fossa, pou, clot») del protofinoúgric *kajwa.[2]
Nom
modificasitja f. (plural sitges)
- Cavitat sota terra per guardar-hi cereals.
- Dipòsit d’emmagatzematge de productes agraris o minerals.
- masmorra
- carbonera
Derivats
modificaTraduccions
modificaTraduccions
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: sit·ja (2)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat
- ↑ Coromines, Joan. «DECat. VII, 959b37-48». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.
- ↑ Asko Parpola, «New etymologies for some Finnish words»c, Anantaṃ Śāstram, 2010