Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈsi.d͡ʒə/, occidental /ˈsi.d͡ʒa/
  • Rimes: -idʒa
  • Etimologia: Del català antic sija/çija/cija, de cigia, de cegia, amb el sentit inicial de «fossa, avenc o cavitat», d’origen preromà desconegut. Cognat de l’occità cièja, el sard cea, l’aragonès zía i el basc ziega, Coromines reconstrueix el protoromanç *cĕia. Possibles cognats indoeuropeus són el grec antic καιάδας ‎(kaiádas, «pous, bòfies») o καιετός ‎(kaietós, «fissura, clot»)[1] i el finès kaivo ‎(«fossa, pou, clot») del protofinoúgric *kajwa.[2]

sitja f. ‎(plural sitges)

  1. Cavitat sota terra per guardar-hi cereals.
  2. Dipòsit d’emmagatzematge de productes agraris o minerals.
  3. masmorra
  4. carbonera

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: sit·ja (2)

Vegeu també

modifica
  1. Coromines, Joan. «DECat. VII, 959b37-48». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.
  2. Asko Parpola, «New etymologies for some Finnish words»c, Anantaṃ Śāstram, 2010