sitja

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsi.d͡ʒə/, occidental /ˈsi.d͡ʒa/
Rimes: -idʒa
Etimologia: Del català antic sija/çija/cija, de cigia, de cegia, amb el sentit inicial de «fossa, avenc o cavitat», d’origen preromà desconegut. Cognat de l’occità cièja, el sard cea, l’aragonès zía i el basc ziega. Coromines reconstrueix el protoromanç *cĕia. Un possible cognat indoeuropeu seria el grec antic καιάδας ‎(kaiádas, «pou, bòfia») o καιετός ‎(kaietós, «fissura, clot»).

sitja f. ‎(plural sitges)