sitja

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsi.d͡ʒə/, occidental /ˈsi.d͡ʒa/
• Rimes: -idʒa
• Etimologia: Del català antic sija/çija/cija, de cigia, de cegia, amb el sentit inicial de «fossa, avenc o cavitat», d’origen preromà desconegut. Cognat de l’occità cièja, el sard cea, l’aragonès zía i el basc ziega, Coromines reconstrueix el protoromanç *cĕia. Possibles cognats indoeuropeus són el grec antic καιάδας ‎(kaiádas, «pous, bòfies») o καιετός ‎(kaietós, «fissura, clot») i el finès kaivo ‎(«fossa, pou, clot») del protofinoúgric *kajwa.

Nom

sitja f. ‎(plural sitges)

1. Cavitat sota terra per guardar-hi cereals.
2. Dipòsit d’emmagatzematge de productes agraris o minerals.
3. masmorra
4. carbonera

Derivats

• ensitjar, sitjam, sitjar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: silo ^(en)
• Castellà: silo ^(es) m.
• Francès: silo ^(fr) m.
• Italià: silo ^(it) m.
• Occità: cròs ^(oc) m., silo ^(oc) m., cièja ^(oc) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: sit·ja (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, DECat