cija

Català antic

• Etimologia: De cigia, de cegia, d’origen preromà indoeuropeu desconegut.

Nom

cija f. ‎(plural ciges)

1. sitja (cavitat subterrània)
2. avenc

   «E·l· ors, e·l· corp, e·l· hom, e·lª· serpent caygueren en una ciga. Per aquell loch hon era la ciga, pessava·l· sant hom qui era ermità, e gordà en aquella e viu -los star en aquella cija tots·IIII·, e no podien exir de la cija. Tots ensemps pregaren aquell sant hom que 'ls tregués de la cija e quescun li 'n promès bon loguer.» (Ramon Llull, Llibre de meravelles, 1288-1289)

   L’os, el corb, l’home i la serp caigueren en un avenc. Per aquell lloc passava el sant home que era ermità, guaità en l’avenc i els veié tots quatre que no en podien sortir. Tots alhora pregaren aquell sant home que els tragués de l’avenc i cadascú li prometé una bona recompensa.

3. masmorra

   «Senyor, ab la sanch vostra vós delliurareu e traureu los catius qui stan empresonats en aquella cija o lach fosch e tenebrós dels lims, hon són ara los nostres pares.» (Sor Isabel de Villena, Vita Christi, 1497)

Variants

• sija, çija, cigia, cegia

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA, CIVAL