ètim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɛ.tim/
• Etimologia: Del grec antic ἔτυμον ‎(étymon, «cosa veritable»), 1910.

Nom

ètim m. ‎(plural ètims)

1. Forma originària d'un mot, la paraula d'on una altra procedeix.

Variants

• ètimon

Traduccions

Traduccions

• Anglès: etymon ^(en)
• Castellà: étimo ^(es) m.
• Francès: étymon ^(fr) m.
• Italià: etimo ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: è·tim (2)
• Anagrames: ítem, meti, metí, mite ^(revers), temi, temí, time

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot