śuko

Potser volíeu: suko, šuko

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit शुष्क ‎(śúṣka).

Adjectiu

śuko o šuko o shuko ⁽ⁱ⁾

1. sec
2. prim

Sinònims

• (sec) khando
• (prim) śukorro, kiślo, kokalalo, phago, sano, xalo

Derivats

• śukipen ‎(«sequedat»)
• śukŏl ‎(«assecar-se»)

Descendents

• Caló brasiler: chucon ‎(śukón)
• Caló català: cucó ‎(kukó)
• Caló espanyol: jucó ‎(xukó)

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.