συν-

Grec antic

• Pronúncia: /syn/.
• Etimologia: De la preposició σύν ‎(sýn).

Prefix

συν- ‎(syn-)

1. amb, alhora

   συν- + πίπτω ‎(píptō, «caure») → συμπίπτω ‎(sympíptō, «caure o trobar-se juntament»)

Variants

• ξυν- ‎(xyn-)
• συ- ‎(sy-)
• συγ- ‎(syg-) Davant de consonants velars : γ, κ, ξ, χ
• συλ- ‎(syl-) Davant de λ ‎(l)
• συμ- ‎(sym-) Davant de consonant labial β, μ, π, φ
• συρ- ‎(syr-) Davant de: ρ
• συσ- ‎(sys-) Davant de σ seguida de vocal