Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ənˈdɾɔ.mə.kə/, occidental /anˈdɾɔ.ma.ka/
  • Etimologia: Del llatí Andromacha, del grec antic Ἀνδρομάχη ‎(Andromákhē), compost de ἀνδρός ‎(andrós, «home, en genitiu») i μάχη ‎(mákhē, «combat»), literalment «combatedora d’homes».

Nom propi

modifica

Andròmaca f.

  1. (mitologia grega) Filla d'Eeció i muller d’Hèctor.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica