Andromache

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /anˈdrɔ.ma.keː/
• Etimologia: Del grec antic Ἀνδρομάχη ‎(Andromákhē).

Nom propi

Andromachē f. ‎(genitiu Andromachēs)

1. (mitologia grega) Andròmaca

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Andromachē	-
Vocatiu	Andromachē	-
Acusatiu	Andromachēn	-
Genitiu	Andromachēs	-
Datiu	Andromachae	-
Ablatiu	Andromachē	-

Variants

• Andromacha

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Andromache». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.