Català
Modifica

  • Pronúncia: oriental /ˈan.nə/, occidental /ˈan.na/
  • Etimologia: Prenom: del llatí Anna ‎(«Anna»), del grec antic Ἄννα ‎(Ánna), de l’hebreu antic חנה ‎(Hānnah). Municipi: de l'àrab Yanna, «horta».
  • Anagrama: nana

Nom propiModifica

Anna f.

  1. Prenom femení
  2. (geografia) Municipi valencià de la Canal de Navarrès.

GentilicisModifica

anner, anners, annera, anneres

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Anna a la   Viquipèdia
  • Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, p. 27. ISBN 978-84-96863-94-1.


Alemany
Modifica

  • Pronúncia: /ˈʔana/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí Anna

Nom propiModifica

Anna

  1. Prenom femení, equivalent al català Anna.

VariantsModifica


Francès
Modifica

  • Etimologia: Del llatí Anna ‎(«Anna»); de l’hebreu antic.

Nom propiModifica

Anna f.

  1. Prenom femení, equivalent al català Anna.

VariantsModifica

Vegeu tambéModifica

  • G. Beleze, Dictionnaire des noms de baptême, Hachette, París, 1863, pp. 27