Anystrus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈnʏs.trʊs/

Nom propi

Anystrus m. ‎(genitiu Anystrī)

1. Riu pirinenc

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Anystrus	-
Vocatiu	Anystre	-
Acusatiu	Anystrum	-
Genitiu	Anystrī	-
Datiu	Anystrō	-
Ablatiu	Anystrō	-

Vegeu també

Gaffiot, Félix. «Anystrus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 138.