Ariarates

Potser volíeu: Ariàrates

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ɾi.əˈɾa.təs/, occidental /a.ɾi.aˈɾa.tes/
• Rimes: -ates
• Etimologia: Del grec antic Ἀριαράθης ‎(Ariaráthēs) amb accent desplaçat per transliteració sense comptar que, per la transcripció, la penúltima vocal és breu.

Nom propi

Ariarates m.

1. Forma alternativa de Ariàrates.

   «Van comparèixer a Roma uns legats d'Ariarates, que acabaven de fer el relleu en el regne de Capadòcia; pretenien de renovar l’amistat i l’aliança ja existents.» (Manuel Balasch i Recort (trad.), Polibi, Història, vol. XI, Fundació Bernat Metge, 1929, ISBN 9788472252677)

Miscel·lània

• Síl·labes: A·ri·a·ra·tes (5)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /a.ɾjaˈɾa.tes/, meridional /a.ɾjaˈɾa.teh/

Americà: alt /a.ɾjaˈɾa.t(e)s/, baix /a.ɾjaˈɾa.teh/, austral /a.ɾjaˈɾa.tes/

• Rimes: -ates
• Etimologia: Del grec antic Ἀριαράθης ‎(Ariaráthēs), d’origen persa.

Nom propi

Ariarates m.

1. Ariarates