Potser volíeu: Ariàrates


Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ə.ɾi.əˈɾa.təs/, occidental /a.ɾi.aˈɾa.tes/
  • Rimes: -ates
  • Etimologia: Del grec antic Ἀριαράθης ‎(Ariaráthēs) amb accent desplaçat per transliteració sense comptar que, per la transcripció, la penúltima vocal és breu.[1]

Nom propi modifica

Ariarates m.

  1. forma alternativa de Ariàrates
    «Van comparèixer a Roma uns legats d'Ariarates, que acabaven de fer el relleu en el regne de Capadòcia; pretenien de renovar l’amistat i l’aliança ja existents.» (Manuel Balasch i Recort (trad.), Polibi, Història, vol. XI, Fundació Bernat Metge, 1929, ISBN 9788472252677)

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: A·ri·a·ra·tes (5)

Vegeu també modifica

  1. J. Alberich, P. Casanellas, La transcripció del noms propis, Tradició i traducció de la paraula


Castellà
modifica

Peninsular: septentrional /a.ɾjaˈɾa.tes/, meridional /a.ɾjaˈɾa.teh/
Americà: alt /a.ɾjaˈɾa.t(e)s/, baix /a.ɾjaˈɾa.teh/, austral /a.ɾjaˈɾa.tes/

Nom propi modifica

Ariarates m.

  1. Ariarates