Athamantis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.tʰaˈmaːn.tɪs/
• Etimologia: Del grec antic Ἀθαμαντίς ‎(Athamantís).

Nom propi

Athamāntis f. ‎(genitiu Athamāntidos)

1. (mitologia grega) Filla d’Atamant, Hel·le

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Athamāntis	-
Vocatiu	Athamāntis	-
Acusatiu	Athamāntidem	-
Genitiu	Athamāntidos	-
Datiu	Athamāntidī	-
Ablatiu	Athamāntide	-

Sinònims

• Hellē

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Athamantis». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.