Italià

modifica
  • Pronúncia: /boˈnaː.rja/
  • Etimologia: Del català Bonaire, de bon aire, anomenat quan Jaume el Just assetjà el castell de Càller, el 1323, des d’un turó que estava lliure de l’aire corromput de la maresma. Compareu amb buona i aria.

Nom propi

modifica

Bonaria

  1. Turó, santuari i districte de Càller, a Sardenya.

Vegeu també

modifica