Potser volíeu: bor, bòr, boŕ


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /bor/
  • Etimologia: Documentat Borr i Borre al segle IX i Borro al segle XI, probablement de l’ibèric boŕ ‎(  ), nom de persona.

Nom propiModifica

Bor

  1. Poble del municipi de Bellver a la Cerdanya.
  2. Cognom
  3. Ciutat del Sudan del Sud.
  4. Diverses ciutats de Rússia.
  5. (mitologia escandinava) Fill de Buri i pare d’Odín.

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Alemany
Modifica

  • Pronúncia: /boːɐ̯/
    àudio

NomModifica

Bor n. ‎(genitiu Bors, sense plural)

  1. bor

DeclinacióModifica

Cas Singular Plural
Nominatiu das Bor -
Genitiu des Bors -
Datiu dem Bor -
Acusatiu das Bor -


RelacionatsModifica