orb

Català

• Pronúncia: /ˈɔrp/
• Etimologia: Del llatí orbus, segle XIV.
• Anagrames: bor ^(alfagrama), Bor, obr, rob

Adjectiu

orb m. ‎(femení orba, plural masculí orbs, plural femení orbes)

1. (antic) cec
2. (figurat) Extraordinàriament gros o abundant.
3. Dit d'una planta que no ha granat i s'ha tornat negra per malaltia.

Nom

orb m. ‎(plural orbs, femení orba)

1. (antic) cec

Verb

orb

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orbar

Variants

• orbo, orbe, orbi

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC