orb

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɔrp/
• Etimologia: Del llatí orbus, segle XIV.

Adjectiu

orb m. ‎(femení orba, plural masculí orbs, plural femení orbes)

1. (antic, literari) cec (sense vista, seny)
2. (mallorquí) exorbitant
3. Dit d'una planta que no ha granat i s'ha tornat negra per malaltia.

Nom

orb m. ‎(plural orbs, femení orba)

1. (antic, literari) cec (sense vista, seny)

Nom

orb m. ‎(plural orbs)

1. càries (malaltia dels cereals)

Verb

orb

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orbar

Variants

• orbo, orbe, orbi

Miscel·lània

• Anagrames: bor ^(alfagrama), Bor, obr, rob

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC