Chiron

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkiː.roːn/
• Etimologia: Del grec antic Χείρων ‎(Kheírōn).

Nom propi

Chīrōn m. ‎(genitiu Chīrōnis)

1. (mitologia grega) Quiró

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Chīrōn	-
Vocatiu	Chīrōn	-
Acusatiu	Chīrōnem	-
Genitiu	Chīrōnis	-
Datiu	Chīrōnī	-
Ablatiu	Chīrōne	-

Variants

• Chīro

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Chiron». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.