Dinamarca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /di.nəˈmar.kə/, occidental /di.naˈmaɾ.ka/^ⓘ
• Rimes: -aɾka
• Etimologia: Del castellà Dinamarca, del llatí medieval Danimarca per metàtesi, de l’alemany Dänemark, del danès Danmark ‎(literalment «marca de terra plana»), segle XVI.

Nom propi

Dinamarca f.

1. Estat escandinau que ocupa la península de Jutlàndia llevat de l'extrem sud, diverses illes properes, les illes Fèroe i Grenlàndia. El nom complet és Regne de Dinamarca.
2. La lletra D en lectura lletrejada.

Gentilicis

• danès

Traduccions

Estat escandinau

• Alemany: Dänemark ^(de)
• Anglès: Denmark ^(en)
• Basc: Danimarka ^(eu)
• Castellà: Dinamarca ^(es) f.
• Danès: Danmark ^(da)
• Francès: Danemark ^(fr)
• Gallec: Dinamarca ^(gl)
• Italià: Danimarca ^(it)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Occità: Danemarc ^(oc)
• Portuguès: Dinamarca ^(pt)
• Romanès: Danemarca ^(ro)
• Vietnamita: Đan Mạch ^(vi)

Miscel·lània

• Síl·labes: Di·na·mar·ca (4)
• Anagrames: cadmiaran, cardamina, carminada

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, GEC, Optimot, ésAdir