gratus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡraː.tʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *gʷerH- ‎(«acceptar de bon grat»).

Adjectiu

grātus m., grāta f., grātum n. ‎(comparatiu gratior, superlatiu gratissimus)

1. grat, plaent, agradable
2. Ex.: Solvitur acris hiems grata vice veris et Favoni.—(«L'aspre hivern s'endolceix amb l'agradable retorn de la primavera i Favonius.»)
3. agraït
4. Ex.: homo omnium gratissimus.—(«El més agraït dels éssers humans.»)
5. preuat, satisfactori, valorat
6. Ex.: Ferrum, auro etiam gratius inter bella.—(«El ferro és més preuat que l'or per fer la guerra.»)

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	grātus	grāta	grātum		grātī	grātae	grāta
Vocatiu	grāte	grāta	grātum		grātī	grātae	grāta
Acusatiu	grātum	grātam	grātum		grātōs	grātās	grāta
Genitiu	grātī	grātae	grātī		grātōrum	grātārum	grātōrum
Datiu	grātō	grātae	grātō		grātīs
Ablatiu	grātō	grātā	grātō		grātīs

Antònims

• ingratus