• Pronúncia(i): /ˈsʊm.mʊs/
  • Etimologia: Derivt de supinus que, abans de donar summus devia tenir la forma summinus.

Adjectiu

modifica

summus m., summa f., summum n. ‎(superlatiu superus)

  1. summe

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu summus summa summum summī summae summa
Vocatiu summe summa summum summī summae summa
Acusatiu summum summam summum summōs summās summa
Genitiu summī summae summī summōrum summārum summōrum
Datiu summō summae summō summīs
Ablatiu summō summā summō summīs