digna
Potser volíeu: dignà
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /ˈdiŋ.nə/ Occidental: nord-occidental /ˈdiŋ.na/, valencià /ˈdiɡ.na/
Adjectiu
modificadigna f. (plural dignes)
- Forma femenina de digne.
Verb
modificadigna
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de dignar-se.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb dignar-se.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: dig·na (2)
- Anagrama: indag
Castellà
modificaAdjectiu
modificadigna f. (plural dignas)
- forma femenina de digno