arrepentir-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.rə.pənˈtir.sə/
	balear /ə.rə.pənˈtiɾ.sə/, /ə.rə.pən.tirˈsə/
Occidental:	/a.re.penˈtiɾ.se/

• Rimes: -iɾse
• Etimologia: Del castellà arrepentirse, segle XIX.

Verb

arrepentir-se intr., pron.

1. (castellanisme) penedir-se

   «Moltes vegades s'arrepenteix un d'haver parlat, y cap d'haver callat.» (Joan Codinach i Espinalt, Aplech de sentencies y pensaments de filosophs insignes, pàg. 128, "La Hormiga de Oro", Barcelona, 1903)

   «En l’ora morí la mare y la filla es posà a servir, y el caballer -millor a Déu!-, arrepentint-se de aquell juí y demanant perdó a pare Pere, el venerable lo abraçà y el cavaller li fonch gran amich, publicant sa virtut y el mal concepte ab què lo avia tengut.» (Leopold Ignasi Planells, Resumen y relació de la vida y prodigis de Pere Esteve, pàg. 37, 1677)

   «Es figurá que tornaba, / Y molt contrit y humiliat / Encomensá á arrepentir·se / De ses culpes y pecats.» (J. Bernat i Baldoví, J. Maria Bonilla i P. Pérez, La Donsayna (6), pàg. 7, 1845)

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrepentir-se			haver-se arrepentit
gerundi	arrepentint-se			havent-se arrepentit
participi	arrepentit, arrepentida, arrepentits, arrepentides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'arrepenteixo	t'arrepenteixes	s'arrepenteix	ens arrepentim	us arrepentiu	s'arrepenteixen
	m'arrepentesc						bal
	m'arrepentisc	t'arrepentixes	s'arrepentix			s'arrepentixen	occ
	m'arrepentixo						n-occ
imperfet	m'arrepentia	t'arrepenties	s'arrepentia	ens arrepentíem	us arrepentíeu	s'arrepentien
passat simple	m'arrepentí	t'arrepentires	s'arrepentí	ens arrepentírem	us arrepentíreu	s'arrepentiren
futur	m'arrepentiré	t'arrepentiràs	s'arrepentirà	ens arrepentirem	us arrepentireu	s'arrepentiran
condicional	m'arrepentiria	t'arrepentiries	s'arrepentiria	ens arrepentiríem	us arrepentiríeu	s'arrepentirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'arrepenteixi	t'arrepenteixis	s'arrepenteixi	ens arrepentim	us arrepentiu	s'arrepenteixin
	m'arrepentisca	t'arrepentisques	s'arrepentisca			s'arrepentisquen	occ
	m'arrepentesqui	t'arrepentesquis	s'arrepentesqui	ens arrepentiguem	us arrepentigueu	s'arrepentesquin	bal
imperfet	m'arrepentís	t'arrepentissis	s'arrepentís	ens arrepentíssim	us arrepentíssiu	s'arrepentissin
		t'arrepentisses		ens arrepentíssem	us arrepentísseu	s'arrepentissen
	m'arrepentira	t'arrepentires	s'arrepentira	ens arrepentírem	us arrepentíreu	s'arrepentiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arrepenteix-te	arrepenteixi's	arrepentim-nos	arrepentiu-vos	arrepenteixin-se
	–		arrepentesqui's	arrepentiguem-nos		arrepentesquin-se	bal
	–	arrepentix-te	arrepentisca's			arrepentisquen-se	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... arrepentit
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... arrepentir
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... arrepentit
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... arrepentit
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... arrepentit
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... arrepentit
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... arrepentir
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... arrepentit
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... arrepentit
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... arrepentit
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'arrepenteixo, s'arrepenteix, ens arrepentim

Variants

• repentir (antic)

Derivats

• arrepentida (castellanisme)
• arrepentiment (castellanisme)

Relacionats

• arrepenedir-se (menorquí)

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·re·pen·tir·se (5)
• Anagrama: arrepentires

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, ésAdir