bantú

Potser volíeu: bantu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bənˈtu/, occidental /banˈtu/
• Rimes: -u
• Etimologia: Del protobantu *bàntʊ̀ ‎(«gent»), usat pel lingüista Wilhelm Bleek per ser una arrel comuna en diferents llengües bantús.

Nom

bantú m. f. ‎(plural bantús)

1. Individu subsaharià dels pobles al sud de l’equador que comparteixen el mateix grup de llengües.
2. (masculí singular) Grup de llengües de la família nigerocongolesa parlades al sud de l’equador.

Variants

• bantu

Traduccions

Individu subsaharià

• Anglès: Bantu ^(en)
• Castellà: bantú ^(es)
• Francès: Bantou ^(fr)
• Gallec: bantú ^(gl)

Grup de llengües

• Alemany: Bantu ^(de)
• Anglès: Bantu ^(en)
• Castellà: bantú ^(es)
• Francès: bantou ^(fr)
• Gallec: bantú ^(gl)

Adjectiu

bantú inv. ‎(plural bantús)

1. Relatiu als pobles bantús o a la seva llengua.

Traduccions

Relatiu als pobles bantus o a la seva llengua

• Anglès: Bantu ^(en)
• Castellà: bantú ^(es)
• Francès: bantou ^(fr)
• Gallec: bantú ^(gl)

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·tú (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /banˈtu/, meridional \baŋˈtu\

Americà: alt /banˈtu/, baix \baŋˈtu\, austral /banˈtu/

• Rimes: -u

Adjectiu

bantú inv. ‎(plural bantúes o bantús)

1. bantu

Nom

bantú m. f. ‎(plural bantúes o bantús)

1. bantu

Miscel·lània

• Síl·labes: ban·tú (2)

Gallec

Adjectiu

bantú inv.

1. bantu

Nom

bantú m. f. ‎(plural bantús)

1. bantu