euplea

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈew.plɛ.a/

Nom

euplea f. ‎(genitiu eupleae)

1. (botànica) Planta desconeguda

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	euplea	eupleae
Vocatiu	euplea	eupleae
Acusatiu	eupleam	eupleās
Genitiu	eupleae	eupleārum
Datiu	eupleae	eupleīs
Ablatiu	eupleā	eupleīs

Variants

• eupleia

Vegeu també

• Plin. 25, 130.
• Gaffiot, Félix. «euplea». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 607.